Festival SECO 2018 acull la nit del Divendres 13 a Sala Upload una de les actuacions més esperades del nostre particular recorregut per aquestes latituds. Roberto Lobo i Ernesto Avelino no necessiten presentacions; com dues de les figures essencials de l'escena Industrial al nostre país, aquests asturians han format part de diversos projectes com Étika Makinal, Goodbye o Hegemonía, encara que el seu més conegut i consistent perfil el trobem amb Fasenuova.
CONCERTS
Filastine i Nova són un duo multimèdia que treballa per desautoritzar i minar les fronteres. La seva música combina la producció de ritmes electrònics amb denses capes de veu, sons concrets, sintetitzadors analògics i cordes. La revista Spin ho anomena "bass-music per a futurs urbans en ruïnes", i Pitchfork diu "sonen menys com a música 'd'aquest món' i més com a música d'un altre món". Un altre món és exactament el que pretenen crear, usant so, vídeo, disseny i dansa per expressar una visió radicalment diferent al possible.
cinemàtica | ˌkɪnɪmatɪks, ˌkʌɪn- | la branca de la mecànica relacionada amb el moviment d'objectes sense referència a les forces que causen el moviment. Situat en el que solia ser una botiga en Rayon, cinc músics es van unir per crear un so únic en l'escena local. Part diligent part intuïtiva, el procés d'escriptura musical és un episodi captivador que dóna a llum a un inquietant apocalipsi post-rock.
Amb 17 anys d'activitat ininterrompuda, La Minor és considerada una de les bandes més conegudes de Sant Petersburg. El seu estil de música, autèntic i refinat, és considerat a Rússia com un tresor musical de la cultura soviètica dels anys 40-70, en el qual es barregen i s'entrellacen els estils balcànics, kleizmer i la música folklòrica russa. D'aquesta manera La Minor ha aconseguit reviure cançons populars tradicionals, les d'un nou aire romàntic, líric i irònic així com d'un so modern. Això els ha permès guanyar diversos premis, entre ells prestigiós 'Ràdio Chanson' atorgat per les emissores russes. Gràcies al carisma dels seus participants i a la seva música alegre i festiva, La Minor són habituals en els principals festivals europeus dedicats al gènere.
Vernon Sullivan és un de les mil cares de Pedro Vian, músic, productor i fundador del segell discogràfic Modern Obscure Music que fins a la data a publicat artistes de la talla d'Hieroglyphic Being o Inga Copeland. En aquesta ocasió, Vian, sota aquest nou àlies oferirà un DJ set de tall experimental enfocat 100% a la pista de ball, 1 vaje de 2 hores de ritmes trencats que no et deixarà descansar, ideal per pair el concert del duo Asturià, Fasenuova.
Tres veus arrelades, timbrades, commovedores, amb percussions sonores i tremoloses. D'arrels fortes, Cocanha canta una música indígena dins de la continuïtat de la creació popular. Aposten per explorar variants dialectals occitanes, poètiques i gustoses. Alimentades per la transmissió oral i per anys de pràctica, arreglen melodies i canvien paraules al seu gust, modelant un repertori d'acord amb la seva personalitat.
Kou Keri Kou són 5 persones totalment dispars que viuen a Barcelona i formen un grup musical. Ander Agudo (percussions i ritmes), Jordi Gege (guitarra i cors), Juantxo Agut (baix), Olatz Azcona (veu) i Pope (trompeta i fiscorn) porten dos anys tocant junts i creant cançons que abans no existien, incitant al ball i cantant sobre temes importants de la seva actualitat, que també pot ser la teva. Les seves primeres 10 cançons es van compilar en un àlbum homònim, editat per El Geni equivocat a començaments de 2017, i al final del mateix any van editar l'EP "No hi ha misteri" (Edicions Populars / Discos Walden). En les properes setmanes editaran un 7 "amb el segell americà Electric Cowbell Records, i, passi el que passi, no pensen parar de tocar i compondre mai.
ÉMBOLO en el seu format 2018 (Estrela Brilhante). Està acompanyat per BIANO DJ (ESOC, Ortxata Soundsystem, BAFLE ...) i, sens dubte, serà la revelació cantant-trapera d'aquest any ELISA RUES (República Dominicana. El Trio trenca amb totes les convencions , tant musical com lírica des del principi, i es desborda amb un so electritzant que no deixa indiferent a ningú. Descàrrega d'originalitat, energia i ritme, que si sou amants de la música urbana, no us podeu perdre. Algú s'ha atrevit recentment a etiquetar el seu Set Live 2018 com: AFROKAOS-TRAP-BAKALA!
Espacio Pedreres torna a col·laborar enguany en la tercera edició del Festival Sec i segueix la intensa jornada del Dissabte 14 d'Abril amb una formació flamenca molt estimada a Espai Pedreres i de molt nivell amb el ball de Maria José González acompanyada per la veu d'Antonio de Carla i la guitarra de César Moreno. A partir de les 20h 30 obrirem portes per començar l'actuació a les 21h.
CRIOLLO és una nova barreja entre la música electrònica i folklòrica d'Amèrica Llatina, un projecte on l'esperit de les tradicions populars es manté intacta barrejant-se amb les noves tecnologies i on la vitalitat dels seus ritmes és el protagonista absolut.
El típic ‘eslovaco de santaco’ que canta i compon cançons electròniques lleugeres amb maquinetes de tota la vida. Potser et sonen algunes de les seves cançons, ideals per a l'estiu.
Las Tope Dramáticas som un grup d'electroopop, proper, des del dia a dia, amb el qual us sentiriau identificats. Som normals, fem coses normals. No som com aquells altres grups electoropopistes que parlen de viatjar a través de l'espai i coses com aquesta. I si ho fem, és perquè són metàfores.
Perros con traje.. vamos a bailar con el directo de Perros con traje. Deslenguados e irreverentes, son expertos en hacer ruido, parodia y montar follón.¡Preparaos!
Pintant-se els llavis i la línia, mentre que l'altre component llest i divertit no deixava de créixer, va sorgir: Hermanos Purpurina. Deia sí, dient que no hauria estat possible sense moure les armes i crear expectatives, sempre sense control. Amb el seu únic propòsit d'arribar a una gran explosió de passió.
Luistófoles es un extraterrestre que ha llegado a Barcelona hace ya un tiempo diseminando canciones, morisquietas, locuras y terapia espiritual al mundo. Su proyecto "Somos Humanos", combina la música, el teatro, la poesía y el humor, profundizando en temas existenciales y terapeúticos. Ha tocado en latinoamérica, Francia y ahora ya radicado en Barcelona busca el escenario de su vida, que en este momento se lo da esta bella ciudad.
Till April és una barreja d'estils de música, manouche, swing, passant per algun rock matemàtic, jazz i tonalitat gitana. Cada tema és un personatge diferent d'una història que ens uneix a tots, alhora que ens omple de positivitat i sens dubte sent la necessitat de ballar amb la mateixa energia que aporta la música. El text, en anglès, filosofa amb la condició humana, aprofitant l'existència de la dualitat per expressar idees. Till April no és un concepte de temps sinó el títol d'un llibre que comença a escriure's.
"Artista Invitado" no és més que un àlies sota el qual s'amaga el nostre artista convidat, amant i fidel espòs dels Jits oblidats, col·leccionista d'ous sònics del món i punxadiscos de psicodèlia globalitzada, baixos i ritmes del cor a canvi de cervesa . Arriba des de més enllà de les fronteres del nostre sec poble ple d'il·lusió per participar "en aquest projecte deficitari i sense esperances" perquè "en les causes perdudes es punxa més lliure". Sobre la sessió de dissabte ens anticipa: "Tranquils, durarà poc, el millor ve després"
Pétalos és un supergrup format pels components de The Raros, Amanita y los Faloides, Modern Tolkien, La Rossa Montoya i Stay Gold Ponyboy. Junts han creat unes sinergies musicals que els han catapultat cap a un èxit molt més enllà de la suma dels seus anteriors components.
